Hi ha una sèrie d'expressions que funcionen com a connectors entre oracions amb un valor distributiu i que serveixen per sumar idees que s'organitzen en el text amb un cert ordre: al seu torn, per començar, finalment...

Entre aquests connectors n'hi ha alguns que introdueixen dos aspectes que cal considerar en relació amb una qüestió i que funcionen de manera correlativa. Aquestes correlacions mantenen un paral·lelisme formal entre elles que cal conservar:

d'una banda..., de l'altra; d'una banda..., d'(una) altra banda; per una banda..., per l'altra

d'un costat..., de l'altre (costat); per un costat..., per l'altre; per un costat..., per un altre (costat)

Per exemple, es pot dir:

Per planificar el viatge cal tenir en compte d'una banda el pressupost de què disposem i, de l'altra, els dies que hi volem destinar.

En canvi, cal evitar:

Per planificar el viatge cal tenir en compte d'una banda el pressupost de què disposem i, per l'altra, els dies que hi volem destinar.

Generalment, aquestes locucions no poden funcionar de manera autònoma. Com a excepció, trobem el cas de la locució adverbial d'altra banda, que pot aparèixer tota sola amb el significat de 'altrament', sense que prèviament s'hagi fet servir l'expressió d'una banda, perquè en aquest cas no té un valor distributiu. Per exemple:

El concert no va tenir gaire èxit perquè feia mal temps; d'altra banda, no se n'havia fet gaire propaganda.